Desprès de passar el cap de setmana per les meus terres, he pogut trobar més paraules d’aquelles que “els de fora” no enteneu massa i, a vegades, us sembla que parlem en clau :p
Ruella
Borrassa
Xidrigola
Baralluga
Xícara
dilluns, 25 / maig / 2009
dijous, 23 / abril / 2009
dimarts, 14 / abril / 2009
capital humà: Espanya vs Alemanya
En la majoria d’estudis s’ha assimilat capital humà a educació, entenent-ho com aquelles habilitats (cognitives i no cognitives) i coneixements que engloben l’habilitat que permetrà desenvolupar una tasca, per obtenir un producte valorable en termes monetaris. Les variables utilitzades per quantificar el capital humà han estat el nombre d’anys d’estudi, el màxim nivell educatiu assolit i especialitat.
Desprès d’analitzar-les, tant per Espanya com per Alemanya, veiem que el capital humà a Espanya i Alemanya dista bastant quan ens fixem en el nivell educatiu. Els alemanys assoleixen nivells superiors i la majoria adopten una especialització davant els espanyols que tenen gran proporció d’estudis generals.
La lower secundary és el nivell més elevat a Espanya i és on es concentra més gent amb estudis generals. A Alemanya també és el nivell on es concentren la majoria d’individus amb estudis generals, però és molt reduït el número de gent que es queda en aquest nivell educatiu. Pel que fa a la upper secundary, els alemanys l’adopten com el nivell més escollit.
Si passem a fixar-nos i comparar el nivell de first terciary és més baix a Espanya però la seva distribució és més equitativa entre les diferents especialitats, en canvi, a Alemanya sobresurten les enginyeries i la formació tècnica.
Un punt que tenen en comú ambdós països és el nivell de second terciary que és quasi bé imperceptible en les dos societats estudiades.
Totes aquestes desigualtats poden tenir la seva base en el sistema educatiu vigent en cada estat. Espanya mai ha trobat una estabilitat en el sistema, marcat per les múltiples modificacions en la legislació educativa; sumat a un sistema ocupacional (l’educació és molt general, pel que no és aplicable directament al món laboral).
A Alemanya s’ha optat per un sistema dual que barreja l’ocupacional i l’educacional. Una formació més aplicada al món laboral pot incentivar a seguir estudiant, davant el sistema espanyol que és més teòric. També podria venir explicat per qüestions culturals o per un altre factor: el fracàs escolar.
Desprès d’analitzar-les, tant per Espanya com per Alemanya, veiem que el capital humà a Espanya i Alemanya dista bastant quan ens fixem en el nivell educatiu. Els alemanys assoleixen nivells superiors i la majoria adopten una especialització davant els espanyols que tenen gran proporció d’estudis generals.
La lower secundary és el nivell més elevat a Espanya i és on es concentra més gent amb estudis generals. A Alemanya també és el nivell on es concentren la majoria d’individus amb estudis generals, però és molt reduït el número de gent que es queda en aquest nivell educatiu. Pel que fa a la upper secundary, els alemanys l’adopten com el nivell més escollit.
Si passem a fixar-nos i comparar el nivell de first terciary és més baix a Espanya però la seva distribució és més equitativa entre les diferents especialitats, en canvi, a Alemanya sobresurten les enginyeries i la formació tècnica.
Un punt que tenen en comú ambdós països és el nivell de second terciary que és quasi bé imperceptible en les dos societats estudiades.
Totes aquestes desigualtats poden tenir la seva base en el sistema educatiu vigent en cada estat. Espanya mai ha trobat una estabilitat en el sistema, marcat per les múltiples modificacions en la legislació educativa; sumat a un sistema ocupacional (l’educació és molt general, pel que no és aplicable directament al món laboral).
A Alemanya s’ha optat per un sistema dual que barreja l’ocupacional i l’educacional. Una formació més aplicada al món laboral pot incentivar a seguir estudiant, davant el sistema espanyol que és més teòric. També podria venir explicat per qüestions culturals o per un altre factor: el fracàs escolar.
divendres, 20 / febrer / 2009
més paraules rares (II)
Donat la voluntat d'alguns dels meus (pocs però fidels) lectors, em disposo a "traduir" les paraules del passat post:
entortillar-se: torçar-se el turmell
anar espaiet: anar poc a poc
anar astall: anar molt ràpid
esclofa: pell de l'ametlla
enjullar: reflex dels raig del sol als ulls que no et deixen veure
broma: boira
fardaxo: llangardaix
i us en deixo unes qunates més:
pitxell
cantereria
moixó
entortillar-se: torçar-se el turmell
anar espaiet: anar poc a poc
anar astall: anar molt ràpid
esclofa: pell de l'ametlla
enjullar: reflex dels raig del sol als ulls que no et deixen veure
broma: boira
fardaxo: llangardaix
i us en deixo unes qunates més:
pitxell
cantereria
moixó
dimecres, 11 / febrer / 2009
més paraules rares
Com més paraules dels dialectes sentiu, més costa de trobar-ne que no sapigueu encara lo que volen dir... desprès de fer un petit treball de recerca en el camp dialectal de les terres ebrenques, tinc més "paraules rares" que oferir-vos. Podrieu pensar que algunes són iguals en el català estàndard o les podrieu entendre, però possiblement, el les nostres terres adopten un significat siferent. Us atreviu a fer alguna aposta?
entortillar-se
anar espaiet
anar astall
calbot
esclofa
enjullar
broma
fardaxo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
